Presentació
El cristianisme és una religió monoteista, va sorgir fa 2000 anys de la predicació de la figura de Jesús de Nazaret. És una de les religions més exteses per tot el món.
Al llarg del segles el grup inicial ha sofert divisions: cristians catòlics, protestants, Ortodoxos i Anglicans.



La història

Jesuscrist és el fill de Déu, va nèixer a Natzaret fill de Maria i de Josep (un fuster). Era una societat on hi havia molta pobresa i malaltía. Quan Jesús tenia al voltant dels 30 anys va començar a predicar i va conèixer a Joan Baptista i es va fer batejar al riu Jordà (per tal de demanar perdó pels seus pecats). Mica en mica començaren a seguir-lo una sèrie de persones eren els seus eren anomenats deixebles o apòstols (missatgers). El seu missatge era que Déu estima a tothom (amics i enemics). També diuen que va fer molts miracles (curar leprosos, ressucitar als morts, alimentar a 5000 persones amb només 5 pans i 5 peixos.
La seva manera de viure va fer que alguns no els hi agradés la seva manera de pensar i el vam condemnar a mort, i va ser crucifixat. Llavors Déu va ressuscitar a Jesús i va fer que continués vivint més enllà de la mort.

Creences


Existeixen enormes diferencies en les creencies entre d'uns i altres cristians, tot i això podem plantejar unes afirmacions generals:


  • Jesucrist és el Mesies descrit per l'antic i el nou testament.
  • La Trinitat (això significa que Déu és un ser únic i etern que existeix com tres persones eternes, diferents e indivisibles; Pare (és el que ens ha creat), Fill (Jesús, el que ens ha fet conèixer el pare i ens ha explicar que ehem de fer per estimar-lo) i Esperit Sant (ens permet veure clar la presència de Déu en el món i ens anima a fer conèixer Déu Pare a tothom).
  • La salvació, mitjançant la conversió i el perdó dels pecats. Aquesta salvació és otorgada per la gràcia de Déu i aconseguida per Jesús en la seva crucifixió i la posterior resurrecció, mitjançant la qual s'obté la vida eterna.
  • La "Ressurrecció General", en la qual les persones que han mort seran jutjats per Jesús i obtenir la vida eterna.

Textos Sagrats


external image B%C3%ADblia.gif

El cristianisme és una religió de llibre. Totes les formes del cristianisme coincideixen en acceptar el valor del text sagrat de la BÍBLIA, dividida en dues parts:
1. L'antic testament, es correspon, en petites diferències, a la bíblia jueva, narra històries d'abans del naixement de crist
2. El nou testament, és la part específicament cristiana de la bíblia i narra la vida de Jesús i els seus deixebles.

Divinitats

A les esglèsies hi solen haver-hi moltes verges (Maria, Montserrat, Núria, Tura...) i molts deixebles (Sant Pere, Sant Francesc, Sant Pau, Sant Martí..) els quals són venerats per molts fidels.
La majoria dels nostres noms provenen de sants i verges de tradició cristiana.

external image Verge%20del%20Tura%20foto%20petita.jpg
external image verge-nuria-3.jpg
external image monserrat2.jpg
Verge del Tura
Verge de Núria
Verge de Montserrat

Culte i oracions

En general el diumenge és el dia de culte cristià, així com festes assenyalades. El culte normalment es realitza en esglèsies, catedrals, bàsiliques (grans cel.lebracions i en poblacions importants) , temples, però també en petites ermites (pobles petits).

external image 16.jpg
external image 3318710056_f6521cdacb.jpg
Sagrada Família
Ermita de St.Cristina Corçà

Referent a les oracions en trobem; El parenostre, Avemaría, Credo...


Ritus i ceremònies

Durant l'any recorden els esdeveniments principals de la vida de Jesuscrist.

Diumenge: vol dir dia del senyor, el dediquem a descansar i a donar gràcies a Déu per tot el que som i tenim.
Advent: Són els dies en què ens preparem per celebrar el Nadal.
Nadal: El dia 25 de desembre recordem el naixement de Jesús.
Els Reis: 6 de Gener recordem quan uns savis personatges guiats per una estrella arriben al lloc on havia nascut Jesús, el Fill de Déu.
Quaresma: Són 40 dies de preparació per la Setmana Santa. Al llarg d'aquest dies hem de revisar i corregir la nostra vida per tal de viure més a fons segons l'evangeli.
Diumenge de Rams: Aquest dia recordem l'entrada de Jesús a Jerusalem abans que el matessin.
Setmana Santa: Recordem els últims dies de la vida de Jesús i celebrem la seva resurreció.

Música, art i cinema



L'arquitectura i l'art del continent europeu dels segles passats està estretament lligat a la religió catòlica.

Arquitectura
Per grups, cada grup escollirà un d'aquest estils i farà un petit treball que el presentarà a la resta de la classe.

L' Art Romànic (Pau i Joan)


L’estil va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X al segle XVI. L’arribada de l’any 1000 es va acollir amb terror per part d’alguns sectors de la població . La superació de l’arribada de l’any ,com deiem abans, 1000 i del mil·lenari de la mort de va provocar una renovació de l’art.

El nou estil es va caracteritzar per ser eminentment religiós. Tot i que aparegueren diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’:
- Formes simples i austeres.
- Sobrietat en la decoració.
- Preocupació per la simetria i per les proporcions.

Els edificis més representatius del romànic llombard català són els del conjunt de la Vall de .
romanic2.jpg
romanic1.jpg



L'Art Gòtic ( Carlos i Toni)




L'art gòtic és l'estil predominant a la Baixa edat mitjana europea, entre els segles XII i XIV. A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se ràpidament a Anglaterra i els regnes de la península ibèrica i Itàlia.

CARACTERÍSTIQUES:.
  • Edificis amb molta decoració.
  • Molts vitralls.
  • Arcs apuntats.
  • Amb diversos pisos.
  • Pintures obscures.
  • Moltes escultures molt semblants als humans.
  • El sostre es cobreix amb voltes de creuria.
  • L'interior és lluminós i colorista.


VOLTES DE CREUERIA:
La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquictectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dos voltes de canó apuntat. La volta de creueria es considera un dels tres elements distintius de l' arquictectura gòtica, junt amb el arc apuntat i l' arcbotant.La volta de creueria consta de dos elements: els arcs, que constituïxen la seua carcassa, o esquelet, i els panys, que cobrixen els espais intermedis entre els arcs. Primer s'alcen els arcs, creant una estructura esvelta, resistent i lleugera, i posteriorment es construeixen els panys intermedis conformant les voltes, quedant emmarcades transversalment pels arcs feixassos, i longitudinalment pels arcs formerets, paral·lels a l'eix de la nau que delimiten els trams de la volta.
gotic.jpg
external image volta-creueria.jpg




El Renaixement ( Mariona i Leila)





Es va reproduir entre XV i XVI
El nom "renaixement" es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències.
De fet, el Renaixement trenca, conscientment, amb la tradició artística de la Edat Mitjana, a la qual qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de bàrbars o, més tard, de gots. I amb la mateixa consciència s'oposa a l'art contemporani del nord d'Europa, que segueix evolucionant des de l'art gòtic.

Característiques de l'arquictectura:

L'arquitectura és la manifestació artística on s'observa més aviat la influència de l'antiguitat clàssica. Aquesta influència es posa en evidencia en dos aspectes: d'una banda la utilització dels elements formals de l'art grec i roma i, d'altra banda, la racionalització de l'espai. Quant als elements formals es tornen a utilitzar els ordres clàssics tal com els havia definit Vitruvi (toscà, dòric, jònic, corintí i compost), l'arc de mig punt desplaça l'arc apuntat i la cúpula de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, els cassetons.
La unitat, la simetria i la proporció en són elements claus. En el sistema de proporcions s'observa clarament la importància de les formes geomètriques bàsiques: el cercle i el quadrat, l'esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecta. Pel que fa als elements decoratius s'empraren els pilastres, els frontons, els pòrtics, motius heràldics, les volutes, les claus...
Des dels seus inicis, l'arquitectura renaixentista tingué un caràcter profà i, lògicament, sorgí en una ciutat on l'art gòtic no hi havia penetrat: Florència; en canvi, a l'Europa de les grans catedrals, s'implantà amb dificultats.
external image santa-maria-fiore.jpg
external image 01a+Renacimiento.JPG



Barroc (Pol, Martí i Cristian)



L'art Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins 1750 aproximadament. L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del //segle XVII// fins dos terços del //segle XVIII//. En aquesta última etapa es denomina estil //rococó//.

La característica principal va ser la utilització de composicions basades en línies corbes, elipses i espirals, així com figures policéntriques complexes composades de motius que se intersectaban els uns amb els altres.




A França el Barroc adquireix caràcters més sobris que a Itàlia , amb plantes menys complicades, façanes més severes, major respecte per les proporcions i renúncia als efectes violents, com ara el Palau de Versalles.
A Espanya , l'arquitectura barroca estarà presidida pel gust per la desornamentació i la . A Alemanya la inspiració italiana combinada amb la francesa crearà edificis de gran exuberància decorativa, sobretot en els interiors, de lluminositat brusca, que donaran pas a l'estil Rococó .


barroc.jpg



Neoclàssic (Tura i Aixa)


El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l' art clàssic (el grecorromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga roma amb els la il·lustració fonamentats en la raó.

teatre_de_varsovia.jpg